martes, 21 de mayo de 2013

Deu idees bàsiques per a potenciar l'adquisició d'una L2



1.       L’adquisició d’una L2 es fa possible participant en intercanvis comunicatius de qualitat i en quantitat suficient.

2.       La importància de la conversa genuïna és indiscutible en l’adquisició de la L2.

3.       La comprensió és la base per al desenvolupament lingüístic. El desenvolupament exigeix paral·lelament la parla i l’escriptura sistemàtica.

4.       En el context escolar, la llengua del professor i els intercanvis amb la resta d’aprenents són la font més important d’input i el context natural d’experimentació del coneixement lingüístic.

5.       Hem de partir del que l’alumne vol dir, i això ha de ser la base del que dirà a continuació.

6.       Cal recollir els temes que proposen els alumnes i cal proposar aquells que els interessin.

7.       Hem d’evitar les pseudoconverses centrades en la forma i no en el contingut.

8.       El professorat ha de dominar les modificacions conversacionals.

9.       La correcció lingüística del docent condiciona la parla dels aprenents.

10.   Si l’alumne aprèn a “preguntar” aconseguirà més inputs i entendrà millor el que rep.

Diferències entre els processos d'aprenentatge de la L1 i la L2



Interllengua


És un sistema intrapersonal i autònom, desenvolupat a la ment de cada un dels parlants de les llengües en contacte, sistema pel qual els aprenents recreen la L2 tot incorporant-hi elements de la seva L1 (transferències).

La interllengua és un sistema lingüístic estructurat, aproximatiu i en evolució, utilitzat per un estudiant d’una L2. És una gramàtica mental provisional.

Es pot dir que és un sistema intermedi entre L1 i L2, la complexitat del qual s’incrementa en un procés creatiu que passa per diferents etapes marcades per les noves estructures i pel vocabulari que l’alumne va adquirint.

És un sistema autònom i relativament “estable” en la seva variabilitat, que pot ser descrit mitjançant un subconjunt de les regles de la gramàtica de la llengua meta.

No és una versió errònia ni incompleta de la llengua que es vol aprendre, sinó un sistema “propi” en ell mateix.